Fa uns dies, una persona m’ha fet sentir delinqüent. M’ha dit que havia fet frau a la Renfe i que era una estafadora. Pregunto... per què? Havia comprat un bitllet de 10 viatges a l'estació de Plaça Catalunya i, en no saber com es treia, vaig demanar als nois d'informació que em fessin la gestió, remarcant-los que volia anar de la Garriga a Barcelona o a la inversa. I així creia que estava ben fet. Ells son entesos. Amb aquet bitllet ja havia fet un altre viatge i la màquina me l'havia validat i ningú ens havia dit que el bitllet no era el correcte. L'altre dia, quan vaig arribar a l'estació de Sants em vaig adonar que el bitllet no anava bé i m'he dirigit a informació, i aquí comença la història.

La noia que ens va atendre, ens mirà amb mala educació i ens va dir que havíem fet un frau. Érem, segons les seves paraules, unes fraudulentes i estafadores. I ens va dir que no ens deixava sortir. Mentre estàvem amb aquet problema, hi havia gent que anava passant per la porta del costat del taulell sense problema i sense tenir bitllet.  

Primer ens va exigir que donéssim els carnets. Jo no entenia què li passava a aquella noia. Fins i tot em pensava que no parlava amb nosaltres. No volia el carnet de conduir. A més, mentre buscava el DNI, en veu alta anava dient: “No em volen donar el carnet, ja ho veieu”. Jo pensava que estava sommiant, doncs em mirava a mi mentre ho deia, quan el carnet ja l'havia deixat al taulell i l'havia agafat una persona de seguretat.

Jo, enfadada, li vaig cridar, sense tocar-la ni molt menys (era lluny i el taulell era alt i ella estava a l'altre costat). I aquella dona va a començar a dir que jo l'havia agredit. No entenia res. Jo tenia bitllet i l'havia marcat. Llavors, ens va dir un altre cop que havíem estafat perque havíem comprat un bitllet que no tocava i que jo l'havia agredit. Li vam tornar a explicar tota la història de la compra del bitllet, i que amb aquest bitllet ja havíem fet un altre viatge i que ningú ens havia dit que el bitllet no era de Zona 1. Se'l tornà a mirar i ens va dir que, aleshores, ja havíem estafat dues vegades més... Jo li vaig dir que nosaltres no n'érem conscients i li vaig preguntar què havíem de fer? 

Amb els nervis i el mal tràngol, em va agafar un atac d' ansietat, i vaig començar a tremolar i a plorar. Mai a la meva vida m' havien dit paraules tant dures: estafadora, delinqüent, defraudadora... 

M'he sentit humiliada i ja he presentat una denúncia a Renfe. Pensava que estàvem a Catalunya, un país civilitzat on crec que les coses es poden parlar i, si algú comet un error es pot arreglar parlant.