La Mari és una persona de 58 anys que treballa per a una empresa de neteja. Fins a la declaració de l'estat d'alarma, treballava netejant una oficina dues hores als matins, de dilluns a divendres; i netejant-ne una altra, a les tardes, durant una hora tres dies a la setmana. En total, treballava 13 hores a la setmana. La seva nòmina mensual fins aquest mes de març ha estat d'uns 366 €. Ara, ha estat inclosa en un expedient de regulació temporal (erto) per la feina de neteja que realitzava a les tardes per la qual cosa la seva nòmina ha quedat més minsa del que ja era.
Entretodos
Amb aquesta precària situació es va dirigir al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, per sol·licitar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Fets els tràmits i les consultes pertinents, resulta que la Mari no té dret a cobrar la diferència entre l'import de la seva nòmina i el valor de la RGC fixada en 664€. La Mari no hi té dret per dos motius: el primer, es que no és família monoparental (està divorciada i no ha tingut fills); i el segon, el més sorprenent, és que té una nòmina.
En definitiva, la RGC és una renda pensada per a persones que o bé no treballen o bé el conjunt dels seus ingressos provinents de pensions i subsidis (atur, Renda Mínima d'Inserció, RMI, etc.) és inferior a 664€. Les conclusions que s'extreuen de tot plegat són esfereïdores. Primer, que les persones que viuen soles i no tenen fills, perquè no han volgut o perquè no han pogut són invisibles en aquesta societat i no tenen cap mena de suport.
En segon lloc, si les empreses no ofereixen un sou superior a 664 €, no val la pena posar-se a treballar. És millor estar-se a casa i cobrar la renda. Si es treballa, millor fer-ho sense contracte per poder cobrar la RGC, amb la qual cosa estem afavorint l'economia submergida. Estic decebuda i trista per aquest descobriment, i molt, molt trista per aquesta persona que treballant i pagant els seus impostos és invisible a l'administració. Quina sortida té?