La primera vegada que vaig escoltar una cançó seva va ser fora del refugi de Goriz, l’estiu de l’any 1958: 'Som' i 'Al vent'. La cantaven uns estudiants d’arquitectura. La lletra, la musicalitat ja em va captivar. Després han estat múltiples els recitals en que he gaudit de la seva creativitat poètica i musical. Les lletres de les seves cançons, totes, diuen moltes coses, i moltes, sobre tot les de contingut social i polític, tenen actual vigència.

En Raimon ha tingut la gran qualitat de fer vibrar i sentir sempre als seus auditoris. Diu el que molts volem sentir dir en veu alta. El compromís amb el poble ha estat constant i evident. Desmarcat de filiació partidista ha estat la veu del poble català que no s’ha conformat amb el statu quo. M’han quedat gravades per sempre les seves paraules: "ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble"

Gràcies, Raimon, per retornar-nos el sentit de les paraules. Continuarem el que tu has continuat.