Em fa molta pena aquesta Espanya que, enmig de la més gran crisis sanitària, econòmica i social que ha patit el món en moltes dècades, encara té un raconet per mantenir viva la seva ànima franquista i repressora. El món judicial està paralitzat, però el Tribunal Suprem espanyol, contradient totes les recomanacions fetes pels experts i organismes internacionals, ha coaccionat preventivament els funcionaris que havien de decidir sobre el confinament a domicili dels nou presos polítics catalans beneficiaris del règim del 100.2, amenaçant-los d’actuar penalment contra ells si permetien que els presos fessin el confinament a casa seva. Una manca total de sentit comú i d’humanitat. Per a mi, una mostra més de la pitjor Espanya, la venjativa, la que només vol humiliar, la del “a por ellos”; la que posa per davant de tot “la sagrada unitat de la pàtria” trepitjant drets fonamentals, drets humans i el que sigui. Una Espanya negra i sense remei. Potser no és representativa, però te molt poder i la resta, majoritàriament, no diu res.