La SARS2 com a epidèmia conviu amb nosaltres i ha causat un gran trasbals a tota la humanitat: ha fet trontollar la vida. La vida i la mort han conviscut al 2020 agafades de la mà, plegades han patit el dolor, l'alegria de novelles vides nascudes, canvis de sentit de vida, d'hàbits i renovades oportunitats. Les conseqüències negatives d'aquest gran terrabastall han provocat arreu sentiments negatius: malestar, culpa, irritació, inseguretat, por al canvi.
Entretodos
Com afrontem els canvis? Els podem afrontar de moltes maneres, multicolors; potser els vivim com una amenaça i no com una oportunitat, o potser els rebutgem perquè ja estem prou còmodes amb les nostres realitats. És possible, també, viure'ls posant el cap sota l'ala com els estrussos o amb coratge, amb resiliència i en germanor.
Si l'amor i la intel·ligència s'agafessin de la mà, la por, com a gran enemiga de la llibertat, s’esvairia. Ambdues construirien i salvaguardarien --des del respecte i el reconeixement a la cultura de les comunitats, els països i les nacions-- allò més divers que tenim: la nostra identitat.
El pensament crític té com objectiu el canvi i la transformació per la millora de la humanitat, i ha fet avançar a les persones. Però allò establert ha comprès la diversitat dels seus individus com amenaça i ha utilitzat la por per salvaguardar la seva supervivència, amb mecanismes repressors l’objectiu dels quals és perpetuar i mantenir els patrons establerts.
Per què és considera el canvi com una amenaça i no com una oportunitat? Quin progrés és aquell que en nom del poder destrueix els progressos d'altres cultures? Cal ser màrtir al segle XXI?