Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"Quan més prestacions necessita la gent gran, no tenen dret a rebre ajuts"

Interior de la residencia de gente mayor Feixa Llarga de l’Hospitalet de Llobregat / Departament de Drets Socials

Avui he asistit a la reunió del Consell Assessor de la Gent Gran amb les asociacions de gent gran de la ciutat de Barcelona y un tema que s'ha tractat a precs i preguntes és per què les ajudes de Prestació d'atenció social a les persones amb discapacitat o PUA deixen de banda a la gent gran?

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

No m'ho podia creure fins que he entrat a la pàgina web i he vist amb sorpresa el que diu per excloure: "Discapacitat reconeguda: la prestació es dirigeix a persones que tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% abans d’haver fet 65 anys". És a dir, quan tens 65 anys i, per tant, és més fàcil que et sorgeixi una discapacitat -cosa lògica en molts casos-.

Alguns exemples d’aquesta prestació són: "ajudes econòmiques per a la mobilitat (adaptacions d’un vehicle, serveis de transport adaptat...); productes de suport per a persones amb discapacitat visual o auditiva (ulleres, reproductors, impressores Braille, audiòfons, amplificadors...); productes de suport per a persones amb discapacitat física, intel·lectual o mental (llit articulat, cadires de desplaçament, cadires salvaescales...).

És a dir, quan més es necessita, sobretot per persones amb jubilacions minses, no tens cap dret a rebre ajuts per posar una dutxa al lloc de la banyera, audiòfons, timbres lluminosos, etc. Ja podem fer llibrets sobre la carta oberta dels drets i deures de les persones grans que al poc de llegir ja s'incompleixen molts dels drets: habitatge digne, igualtat i bon tracte, participació social, rebre recursos i serveis de cura i autocura...

Les persones grans són les grans discriminades finalment. Cal repensar que volem per ells i elles i pel nostre futur.