Jo sí que tinc por. Por del fanatisme que és capaç de fer uns atemptats com el del passat dia 17 d’agost a Barcelona, por d’aquests xavals que els canvien el cervell i creen el caos matant en nom d’un Déu en el que ni tan sols hi creien mesos enrere. Però estic d’acord amb el significant de la frase 'no tinc por' i no vull deixar de fer vida normal perquè viure amb por és mal viure.

Però sabeu què em fa por també? La farsa i la mentida, les notícies incertes i plenes de dards enverinats. Estic fart i em comencen a fer por els polítics corruptes i els periodistes que en són còmplices. Polititzar un atemptat és rastrer i roí, demostres que les víctimes t’importen poc.

Quin tipus de persones insensibles ens governen i manipulen? D’alguns mitjans era d’esperar, determinats diaris i televisions oportunistes sempre actuen d’aquesta manera. Però a altres diaris de cert prestigi, ja els val. I què dir de l’església catòlica? Que aprofita per sermonitzar en contra de les alcaldesses Colau i Carmena de manera gratuïta?

Aplaudeixo totes les accions i actuacions dels darrers dies tant dels cossos de seguretat com dels serveis sanitaris (metges i psicòlegs) d’urgència, que van actuar amb absoluta professionalitat. Sort en tenim d’ells.