La diada de Sant Jordi ha tornat a ser un èxit de públic i vendes. Tenim tot el dret de felicitar-nos per haver consolidat aquesta tradició tan nostra. No obstant això, hem de ser també autocrítics i plantejar-nos una sèrie de preguntes amb ànim d'evolucionar.
Entretodos
En primer lloc, per què barregem amor i cultura? No hauríem de d'organitzar-ne dues de celebracions: una per mostrar l'estima a persones properes i una altra per mostrar l'estima als llibres i d'altres produccions culturals que ens ajuden a enriquir espiritualment la nostra existència?
En segon lloc, per què si és una diada reivindicativa de la cultura catalana que mobilitza a milers de persones no ha estat mai declarada com a dia festiu oficial a Catalunya?
En tercer lloc, per què no hem sabut exportar aquesta tradició fora de les nostres fronteres? Certament, l'any 1995 la UNESCO va declarar el 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre, però realment se celebra més enllà de les nostres fronteres?