Més de 30.000 joves catalans han realitzat entre el 12 i el 14 de juny les Proves d'accés a la universitat (PAU), a Catalunya. Per primera vegada, la 'Història de la filosofia' no ha estat a la fase comuna, sinó menyspreada a una poc atractiva fase específica, on se l'ha fet ponderar poquíssim.
Entretodos
Les raons per afavorir el pensament crític i la responsabilitat ciutadana són evidents per a tots vostès: per què aleshores aquesta tírria?
Jo només trobo dues explicacions: o la covardia del CIC (Conselleria d'Universitats), atemorit per la repressió del PP i la seva LOMQE, o bé la insensatesa i immaduresa de qui s'imagini que 'pensar' no és competencial
Confio que la raó sigui la primera, la 'por' (la mateixa que hem patit davant els 'piuets' o les amenaces de bancs i corruptes).
A l'examen d'enguany es podia comentar un text de Nietzsche o bé un de Mill: les qüestions abastaven aspectes ètics de gran vàlua i actualitat (vegin-les aquí).
Per exemple, "és moralment obligatori complir el deure encara que no en puguem calcular la felicitat global que se'n derivés?", o bé"'podria ser que qualifiquem les accions humanes de bones o de dolentes només com a fruit d'imposicions culturals?".
No odieu la Filosofia: els qui maneu, torneu a fer que sigui de la part comuna, aparellada amb la 'Història de Catalunya i Espanya'.
Siguem assenyats!