Més d'un 50% de les persones afectades per un ictus pateixen seqüeles negatives cròniques post ictus. Moltes d'aquestes persones saben que un ictus és un accident vascular cerebral, que mata les neurones del cervell malmeses i de rebot afecta el funcionament dels òrgans mancats dels seus impulsos nerviosos.
Entretodos
Resulta evident que la recuperació d'aquests òrgans malmesos s'ha de produir forçosament on s'ha originat l'accident, que sense cap mena de dubtes és en el cervell.
El desconeixement de la neuroplasticitat, la capacitat del cervell per reciclar-se, provoca massa vegades tractar només l'òrgan afectat, ignorant que, amb la simple rehabilitació dels impulsos nerviosos perduts, aquest òrgan tornaria a funcionar de nou amb tota normalitat.
La creació de grups d'ajuda mútua de familiars i persones afectades per un ictus esdevé totalment recomanable i imprescindible, sobretot quan es té la plena seguretat que és possible la rehabilitació, aplicant els principis bàsics de la neuroplasticitat.
Per aconseguir-ho, es proposa fer una crida en mitjans de comunicació, tant a familiars i persones afectades com a professionals sanitaris, disposats a participar en la solució d'un problema sanitari d'àmbit mundial no resolt, amb la finalitat d'avançar en la creació d'una massa crítica, necessària per establir una satisfactòria evidència científica que avali els tractaments post ictus basats en la neuroplasticitat.