A tots ens agrada aixecar la vista i albirar un paisatge bucòlic. Com a societat som conscients que el canvi de model energètic hauria de ser immediat. I anem tard, massa tard.

L’altre dia vaig veure el projecte d’un parc eòlic projectat al mar, al golf de Roses. I ràpidament corria per les xarxes socials la petició per signar-hi en contra. Ara bé, potser hauríem de començar a ser solidaris amb el territori, no? Si observem tots els parcs eòlics i totes les centrals que té la demarcació de Tarragona veurem un desequilibri en la distribució d’aquestes infraestructures.

I, senyores i senyores, si volem llum, bé l’haurem de produir. I per produir-la cal envair el territori d’alguna manera. Tinc la sensació, que és com quan no has tingut temps d’endreçar i venen convidats: tot a sota l’estora. I això amb els parcs eòlics no es pot fer, sempre hi haurà algú que els acabarà veient. Hi hem d’aprendre a conviure.