Als matins de TV-3 han titllat de 'moment de balcó' l'espectacle viscut davant el TSJC. Però hi ha una petita diferència entre Lluís Companys i Artur Mas: el segon no estarà als llibres d'Història. I si hi és, no serà recordat com un heroi.
Entretodos
La Humanitat ha viscut moments crítics quan la societat corre el risc de polaritzar-se fins a un punt de no retorn. És en aquest context quan necessitem un Kennedy que eviti l'enfrontament entre les grans potències, o un Adolfo Suárez que busqui consens entre bàndols irreconciliables.
Quan dues postures tenen el poder de polaritzar la societat, els líders, des de la moderació, tenen la responsabilitat de mantenir les brases sota mínims (unes brases que, desgraciadament, sempre existiran). Necessitem amb urgència algú que deixi els interessos de partit a una banda i, sense por a ser atropellat per un bàndol o l'altre, lluiti pel consens amb l'única arma que la democràcia coneix: la paraula.
Una altra cosa és promoure el populisme, confondre una postura amb 'la veritat', traçar una política de blocs o identificar-se a un mateix com 'la veu del poble'. Això no serà motiu d'orgull nacional. Siguin del bàndol que siguin, els que han avivat la flama no tindran mai cap monument. No, president, no passaràs a la Història.