Ningú no pot negar que la paraula "okupes" arrossega en si mateixa tot un plec de connotacions contradictòries; per a uns, les de sentit negatiu només (violència, il·legalitat, brutícia, problemes, soroll, imposició, permissibilitat...), mentre que per a d'altres, aquelles només de sentit positiu (model alternatiu, denúncia de l'establishment, implicació en alguns dels problemes del barri, organització de cursets artístics i educatius...). És possible que una majoria dels qui ja tenim una edat ens fixem més en l'aspecte negatiu, entre d'altres coses perquè tenim més d'un conegut amb alguna propietat ocupada que no pas cap amic que n'estigui ocupant una. Una ocupació que els ha ocasionat una sèrie de problemes que no voldria mai ningú. A la vegada, tots hem sentit parlar de certes màfies que ajuden a ocupar pisos,
Entretodos
Tanmateix, el problema de fons no són les ocupacions il·legals de les propietats dels altres; el vertader problema són els desnonaments, la manca de feina, l'atur, la pobresa, la misèria... Les ocupacions sols fan que evidenciar una part de tot això. Mentrestant, darrere hi ha tota una massa silenciosa que no es veu ni se sent i que conforma el problema més important que vivim ara. Ha d'haver-hi una altra forma de lluitar per disposar d'un habitatge digne. La solució no vindrà pas de la mà de la falta de respecte a les autoritats. La solució vindrà quan les lleis siguin més justes que les actuals, quan s¿ofereixin més habitatges socials, quan hi hagi un treball digne per a tothom, quan es vulgui contribuir al benestar social i no al particular.
Però és clar, la solució per ajudar a fer una societat més justa ha de venir, en bona part, dels polítics i aquests semblen que estan massa capficats de fa temps en els seus processos i lluites partidistes.