Hi ha diferents maneres de ser català. Per naixement, per adopció, per herència o per desig de ser-ho. Sense cap dubte, té guanyat el dret a la condició de català tot aquell, sense importar el seu lloc d'origen, que defensa amb ungles i dents les nostres constitucions segrestades; que s'ofèn quan s'insulta Catalunya i als catalans; que s'irrita quan pensa que els greuges imposats per l'Estat espanyol poden conduir a l'extermini de la nostra cultura i llengua nacional.
Entretodos
La Nació catalana no és un subjecte tangible, però sí existent, només reconeguda pels qui ens en considerem part integral. Nàixer a Catalunya és una característica que ens permet ser ciutadans de Catalunya, però, ser nacional català és més complex. La nacionalitat catalana és un atribut flotant, i, com que no és oficialment documentada, perquè no tenim un estat propi, ens la atorguem voluntàriament. El què és fastigós és que alguns catalans es manifestin confabulats amb energúmens feixistes, que ens insulten i menyspreen la nostra llengua i cultura i tergiversen o neguen la nostra història. Qui oli mesura, els dits se n'unta.