En l'assumpte de la (des)igualtat de gènere, són moltes les veus que advoquen per l'erradicacio del llenguatge masclista, especialment en la seva vessant col·loquial, on es manifesta una injusta tendència a sublimar la masculinitat en detriment de la feminitat.
Entretodos
És així com la valoració que es fa de diferents trets caracterials / conductuals varia ostensiblement en funció del sexe corresponent. Per exemple, quan ell és astut, ella és manipuladora; quan ell és un líder, ella, una manaire; quan ell és audaç , ella és una somiatruites; quan ell és diplomàtic, ella és una falsa; quan ell és temperamental, ella és una histèrica; quan ell és curiós, ella és una tafanera; quan ell és planer, ella és una basta; quan ell inverteix, ella (mal)gasta...
Tanmateix, i sense que serveixi d'eximent, també hi ha clixés feministes esbiaixats, sobretot els que fan referència a la teòrica superioritat de la dona en intuïció, sensibilitat, empatia, pragmatisme, intel·ligència emocional..., el què palesa que ens trobem amb un problema d'ignorància i no pas de cromosomes. Afortunadament, la paraula és el bisturí de lànima; això vol dir que si l'emprem amb cura, és sanadora. Malauradament, si fem el contrari, pot ser feridora. Nosaltres mateixos.