Totes les persones que fan una mica d'esport sense cap pretensió més que intentar estar una mica en forma, mantenir-se, o trobar un moment d'evasió, que moltes vegades fins i tot ho fan sense ganes, que s'obliguen...totes tenen la meva més gran admiració.
Entretodos
Per més lent que corrin, per poc pes que aixequin al gimnàs, per més pèrdudes que vagin a la classe de ioga, pilates, aquagym o qualsevol altre disciplina, estan fent el mateix sacrifici que fan els que corren més o aixequen més pes.
Perquè el més important no són els kilòmetres, els ritmes, o els pesos, el més important és l'esforç que fan i el temps (més o menys) que hi dediquen. Sembla una obvietat, oi? Però avui dia totes aquestes persones moltes vegades queden a l'ombra dels bons i es mereixen un gran reconeixement.