El gener del 2015 es va produir un atemptat contra el setmanari satíric francès 'Charlie Hebdo' amb resultat de diversos morts i ferits.

Al Qaeda va reivindicar l'atac. A tot França i a moltíssims altres països varen començar a celebrar-se actes de solidaritat a favor del setmanari, homenatges als periodistes morts i a favor de la llibertat d'expressió. Recordem allò de: 'Je Sui Charlie....' I millers de vegades vàrem escoltar o llegir el missatge que ens varen voler transmetre: Siguin quins siguin els atacs que puguem rebre mai renunciarem al dret universal que tenim de la llibertat, que està per sobre de tot.

Ser lliure vol dir ser responsable, la llibertat sense responsabilitat és molt perillosa. Segons com la fem servir més que llibertat d'expressió podria ser llibertat de provocació i d'agressió. I quan és així, malament rai. Qui juga amb foc és molt probable que es cremi. Es pot parlar de tot i amb tot el sentit crític que es vulgui, però sempre amb el respecte als altres.

No voldria que se m'interpretés malament, res justifica el matar una persona, però el que tampoc es pot fer és fer paròdies de poca gràcia que fereixin els sentiments i creences d'una persona o d'una col·lectivitat.I quan vulguem expressar alguna cosa hem de pensar primer si el que volem dir ens agradaria que ens ho diguessin a nosaltres.

Poques vegades, per no dir cap, he vist que s'hagin fet manifestacions de suport, a tots aquests que diàriament moren a conseqüència de les guerres, de la gana i per manca d'assistència. No he sentit mai, tots som X.

El que es crema perquè juga amb foc, què hi farem. El que és lamentable és que et pressionin cap al foc, sense cap joc i en contra de la teva voluntat.

Els éssers humans no som de diverses categories. Llibertat d'expressió sí, però amb responsabilitat.