La llengua és l'eina més complexa i abstracta per comprendre el món, però també és la que ens permet reflexionar sobre ell. És clarament subjectiva i ens influeix sobre les visions que podem tenir del món. Objectivament, què ens indica que la taula és femenina i que el llibre és masculí? Per això, és important l'ús que fem de les paraules. Per cada expressió hi ha una raó, un voler transmetre la informació d'una manera o d'una altra.
Entretodos
Això, com és evident, es veu reflectit en el llenguatge polític. Per exemple: es fa servir 'el seny' per apel·lar a una capacitat de reflexió i cautela, per altra banda es fa servir 'la falta de democràcia' per apel·lar als valors més bàsics de la nostra societat. La meva preocupació és que intentant apel·lar a tantes coses acabem oblidant què significa cada paraula i aquestes acabin perdent el seu significat per acabar com expressions difuses i que es poden fer servir en situacions totalment contradictòries.
Cal recordar que l'Espanya de Franco era 'una, grande i libre', és curiós que una ideologia com el feixisme faci servir la llibertat en el seu lema. Abans d'utilitzar cada paraula, cada concepte, val la pena reflexionar sobre el que verdaderament volem dir i si no estem utilitzant expressions que no tenen res a veure amb el què volem expressar.