Aquesta és la història d'un nen normal. Un nen a qui als 9 anys se li realitzen les proves d'altes capacitats i, quan comproven que el seu coeficient intelectual és molt superior a la mitjana, se li ofereix la possibilitat de saltar-se un curs escolar.
Entretodos
Encara que pugui semblar una decisió fàcil, realment es planteja nous reptes i situacions: Serà capaç d'adaptar-se als seus companys un any majors que ell? Podrà seguir el ritme d'un curs superior al seu?
La resposta és sí. Creix acostumat a que els seus amics siguin més grans que ell.
Fins que fa 17 anys, una edat complicada per qualsevol adolescent, pero més encara per a ell, ja que s'afegeix un nou repte: els seus companys i amics comencen a fer 18 anys i inicien una nova etapa: cotxes, discoteques...
El nen, ja no tan nen, es veu sotmès a unes restriccions socials que mai abans li havien afectat. El seu coeficient és superior a la mitjana, la seva edat mental és superior a l'edat física, però, al final, el que compta és el que posa al teu DNI. Vivim en una societat hipòcrita?
Aquesta és la meva història.