Gràcies, mamà Administració perquè et segueixes preocupant per mi. L'últim que has fet és limitar-me el consum de les begudes ensucrades, perquè em poden fer mal. I ho has fet de manera similar a com ho feies abans, com quan era petit. La diferència és que quan era adolescent em retiraves la paga setmanal si no em portava bé i ara ataques allà on més dol: a la butxaca.

Però hauria d'estar-hi acostumat, ja en són moltes. Ja fa temps que et preocupes perquè no fumi, perquè no begui, perquè em cordi el cinturó de seguretat, perquè em posi el casc quan vaig amb bicicleta o ciclomotor, perquè... tantes altres coses. Sé que ho fas per mi, perquè m'estimes. Perquè si fumo o bec alcohol sol a la meva habitació, si tinc problemes de salut per un excés de sucre, si no vaig protegit amb casc o cinturó podria emmalaltir o prendre mal. I tu, com a bona mamà, no vols que passi i em castigues la butxaca perquè vagi pel bon camí i sigui una persona de profit.

Tot això podria dir-te, mamà, si no penses que ets una madrastra, amb l'accepció pejorativa. I el que de veritat et preocupa és la despesa econòmica que hauràs de fer si emmalalteixo o quedo malferit. Perquè, si per mala sort, em morís per una d'aquestes situacions, no em ploraries, et limitaries a cobrar amb satisfacció l'IVA de l'enterrament.