Ara resulta que Junqueras ja no veu tan clar ni el referèndum de l’1 d'octubre ni la via unilateral, i també reconeix que era necessari un suport social més ampli. I tot just ara se n’adona, o no, quina pena.

Tot el procés va ser un seguit de fets impropis de governants responsables i, sota la consigna “en siendo de mi gusto todo me parece justo” de Calderón de la Barca, es va dividir tot un poble. A uns se’ls va menystenir i als altres il·lusionar alhora que enganyar, jugant amb els sentiments de tots. Varen trepitjar tota la legalitat constitucional i estatutària i amb un vestit fet a mida – ja que no tenien ni el suport social ni parlamentari suficient- varen imposar tot el que els va donar la gana. Quins valents demòcrates, però ni penediment ni disculpes i encara menys demanar perdó.

Pel que fa als indults, el senyor Junqueras ho va deixar molt clar, ja que ell sap molt bé que indultar equival a perdonar. Va dir: “els indults que se’ls fiquin per allà on els hi càpiguen”, però, en un canvi d’opinió, ara ja els veu bé. No ens enganyem, ell no renuncia a res, simplement qüestiona l’efectivitat del que ha passat amb el procés, però res més. És un simple ajornament. Cal recordar que el senyor Junqueras és un idealista i els seus posicionaments han estat sempre més impulsius que reflexius.

El president Sánchez declarava en campanya electoral que s’havia de tenir el màxim respecte per les decisions dels tribunals i era partidari de l’acompliment íntegre de les penes. Era el que li interessava dir. En canvi, ara ja ho podrà intentar explicar i justificar de mil i una maneres, ha canviat d’actitud. La concessió dels indults obeeix a una realitat molt clara i concreta: té necessitat dels vots de certs partits per mantenir-se en el poder. Per això ha passat del que l’interessava dir al que li convé fer. I aquests són els principis d’aquests dos senyors: poca ètica i credibilitat zero.

Saber perdonar és positiu, però mai indultar com a moneda de canvi.