Fa 15 anys jo no hauria apostat perquè algun dia el president de la Generalitat fos algú nascut fora de Catalunya i que, fins i tot, tingués dificultats per expressar-se en català. Em vaig equivocar totalment. José Montilla ho va ser, fins i tot sense ser una persona especialment brillant.

El que mai vaig poder imaginar, gens ni mica, és que a Catalunya, amb la nostra fama de sentit comú, la nostra fama de societat responsable, la nostra imatge sòbria i seriosa, pogués ser triat, i recolzat per gairebé el 50% dels votants, una persona amb idees de supremacia de la raça catalana, de menyspreu cap als qui no són catalans. Per cert, quants cognoms catalans exigirà per ser reconegut com a tal?

No vull comparar, però és inevitable comparar aquests conceptes, i situació, amb la viscuda a Europa fa gairebé un segle. Això que vivim fa que em consoli que els meus pares ja no estiguin en aquest món. Per a ells seria molt dur entendre que tota l'hospitalitat que van rebre quan van arribar a aquesta terra, fa gairebé 70 anys, ha canviat radicalment a pitjor, lamentablement.