De l'arbre del immobilisme espanyol van caient com una fruita madura molts dels arguments en contra de la independència de Catalunya. Qui parla ara de que Catalunya volaria pels espais siderals i que no seria admesa pels organismes internacionals? Qui nega la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent? Qui posa en dubte que les balances fiscals entre Catalunya i Espanya són clarament negatives en contra Catalunya? Qui pot afirmar, que el govern català només es preocupa del procés independentista, quan en el nou pressupost que s'està negociant dedica molts més diners a polítiques socials? Qui procura la divisió entre els catalans, quan PP i C's es posen amb l'ensenyament en castellà i la 'imposició' del català? Qui confia en un Tribunal Constitucional que ha abdicat del seu paper i s'ha posat al servei de l'Executiu? Qui es refia d'una Justícia que deixa impunes els casos com l'accident del metro de València, el desastre aeri del Yak-42 i el de la platja de Tarajal? Qui es creu la funció d'un exèrcit, proclamat constitucionalment com a garant de la unitat d'Espanya, amb multitud de casos de corrupció, el mal tracte i assetjament sexual a les dones de l'exèrcit que acaben expulsades i exclou als que fan denúncies sobre les corrupteles, amb alts comandaments que volen la intervenció de les tropes a Catalunya? Qui s'empassa l'operació diàleg del govern espanyol, quan no fan ni un pas endavant perquè sigui real? Uns arguments, alguns a punt de desprendre's i d’altres caiguts com una fruita, que de tan madura ja s'ha podrit i s'han de portar a l'abocador de la història.
Entretodos