L’anunci del nou impost per emissions de CO2 dels vehicles afirma que el seu objectiu és “anar a una casa rural, fer excursions pel bosc, passejar per la vora del mar, visitar un poble històric, explorar una muntanya, gaudir del que més ens agrada i preservar la nostra salut”.
Entretodos
Visc en un petit nucli rural al Bages, a 86 kilòmetres de distància de Barcelona, i tinc un Golf dièsel del 2015, que pagarà el nou impost. El meu poblet n’és, d’ històric, ja trepitjo el bosc i no he d’explorar la muntanya. M'agradaria anar a Barcelona, a veure una funció de teatre o a sopar un capvespre a la vora del mar, a la Barceloneta. Com que el meu cotxe fa temps que ja no pot circular per Barcelona, una opció és l’autobús. L’inconvenient és que l’últim per tornar surt de Barcelona a la tarda, a les 18,34 hores. Ni capvespre a la vora del mar i tenint en compte les hores en què solen acabar les funcions, ni teatre. L’ altra és el tren, però per això he d’anar a Manresa, a 25 kilòmetres. El problema és que no hi ha aparcament gratuït i el públic és molt car.
Barcelona concentra els més importants recursos i centres sanitaris, culturals, universitaris, administratius de Catalunya. Hi ha les estacions marítimes i de l’AVE. La gent de fora hi hem d’anar sovint, de grat o per força. La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han optat per castigar els que tenim vehicles vells en lloc d’incentivar la renovació o potenciar el transport públic .
L’anunci parteix que tots vivim a Barcelona i que, per tant, el que més ens agrada és envair amb els nostres 4x4 nous de trinca poblets històrics, boscos, prats, cases rurals, platges i muntanyes. Els suggeriria que provin algun dia de fer tot això amb transport públic des de la capital.
Demano al Govern de la Generalitat que suprimeixi aquest nou impost i que retiri aquest absurd anunci que pretén justificar-lo amb arguments que semblen extrets dels monòlegs del gran Joan Capri.