Disculpa'm, abans de res, per tutejar-te. Sé que no és el tracte més correcte però els anys que porto escoltant-te em priven de ser postís i emprar formalismes que em condicionarien el que et vull escriure.
Entretodos
M'agradaria que llegissis aquesta carta. Jo, almenys, ho intentaré, perquè per mi, s'ho val: trobo a faltar 'La mirada d'en Puyal', el teu espai a 'El matí de Catalunya Ràdio'.
Al seu dia, em va sorprendre que deixessis el futbol, però els anys imposen els relleus. Llei de vida. Al cap d'uns mesos, la teva tornada em va alegrar. I crec que ha estat un canvi interessant. L'esport va quedar en molt bones mans i, de retruc, vam guanyar un periodista que va aportar, fins a mig estiu, un toc de qualitat d''el Mestre' (mot que escoltes sovint) dins del neguit en el qual vivim: una efemèride, una notícia 'tapada', una història particular, un comentari pertinent, etcètera. Convidant-nos a uns breus minuts d'agraïda pausa en el tràfec matinal o a escoltar-te per la xarxa.
Tens una bona audiència, diria jo. I també molts esdeveniments que esperen a ser explicats per un veterà com tu, amb aquella calma i aquell to que necessiten i convidant a la reflexió.