Tot el meu respecte cap el personal sanitari que ha estat en primera línea en la lluita contra la covid-19. He sortit cada dia a aplaudir-los. Tota la meva admiració també per els i les ensenyants que estan treballant en una situació molt adversa per seguir educant els nostres nens i nenes. Però avui també vull expresar la meva admiració a tota una altra gent que també s'ho mereix i de la que se'n parla molt menys. Vull parlar de la caixera del meu súper.
Entretodos
La caixera del meu súper ha seguit treballant des de la declaració del estat d'alarma amb tota la tensió afegida de tenir que estar vuit hores diàries amb mascareta, desinfectar-se les mans i el lloc de treball cada dos per tres, intentant, a més a més, amb el seus companys i companyes organitzar les entrades i la circulació de clients i clientes per impedir la propagació del virus.
La caixera del meu súper cobra, amb sort, un sou al voltant de 1.000 euros i té dos fills. Com que està obligada a treballar i no té altra alternativa, deixa els fills amb uns avis que probablement són població de risc, però no té més remei.
La caixera del meu súper sempre té un somriure per tothom i quan li preguntes com se sent et respon que aquesta és la seva feina i és el que li toca fer.
La caixera del meu súper mai es manifestarà amb una bandera, no és una heroïna, però representa com ningú la dignitat dels treballadors i les treballadores d'aquest país. Menys patriotes i més caixeres de supermercat.