L'actual crisi sanitària ens ha posat davant dels ulls moltes evidències. Ja veurem si en farem cas o continuarem tan mesells com sempre. I entre aquestes constatacions flagrants hi ha l'absoluta inutilitat de tenir tants representants polítics que omplen hemicicles de parlaments i que buiden una part considerable del pressupost general, amb aquells diners que podríem dedicar a assegurar-nos una sanitat pública en condicions en previsió d'altres onades tràgiques.
Entretodos
Tots ho hem vist. S'han dut a terme sessions polítiques amb un o dos representants per partit i tot ha continuat igual. Conclusió? Una de les mesures de la nova normalitat hauria de ser prescindir de les tres quarts parts dels polítics que tenim avui dia. Ens estalviaríem els seus sous, les seves marejades, les corrupteles d'alguns i tota la colla d'espècies i de càrrecs de confiança que xuclen els cabals públics.
I és que, a més, no han estat ni a l'alçada. En moments crítics de la pandèmia, no han sabut ni amagar diferències fins i tot en el si dels mateixos governs, com el de Catalunya, i ens han marejat tant la perdiu que no es mereixen ni allò tan cristià d'entendre'ls i perdonar-los. Molt lamentable. Si el dia que arribem a passar full de la situació que vivim som capaços de mantenir el sistema polític actual és ben bé que ens mereixem l'extinció.