La meva generació ha arribat a la maduresa amb l'alternativa vital de l'envelliment actiu. S'oferien viatges, aprenentages, activitats físiques i atencions sanitàries que ens permetien una vida activa. Lluny de nosaltres, quedava el model de l'avi/àvia incrustats al sofà de casa, mirant la tele o pesant figues damunt d'una revista del cor.
Entretodos
Però allò que suposaves seria la teva vida quan ja no poguéssis valer-te per tu mateixa, t'ha caigut al damunt i t'ha transformat de gent gran activa a vulnerable velleta de solemnitat. I has perdut els viatges de l'Imserso, la Universitat Sènior, els casals de gent gran, les classes de gimnàstica suau i el suport sanitari dels centres de dia i guanyat l'aïllament familiar i la privació de vida social.
No crec que totes aquestes mesures protegeixin les persones grans, ans al contrari les afebleixen, com ha demostrat la davallada física i psicològica de tantes persones durant el confinament.
Necessitem que es respecti el nostre lliure albir, que s'obrin els casals de gent gran i, sobretot, que s'obrin els centres de dia, perquè molta gent gran ha passat tots aquests mesos cuidant els seus familiars incapacitats, amb un esforç sobrehumà.