Vull felicitar la senyora Emma Riverola per la seva magnífica columna Humiliació, publicada a EL PERIÓDICO el 7 de gener, i en el qual, de manera molt encertada -a parer meu- criticava totes aquelles declaracions dels polítics, moltes vegades basades en mentides, que destil·len una dosi tan alta de “menyspreu” i d’"humiliació” que inclús mereixen un titular o una foto.
Entretodos
El pitjor, però -deia-, és que bona part de totes aquestes desqualificacions “no són improvisacions fruit d’un sobreescalfament ni una resposta a un atac”, sinó que “són armes premeditades d’humiliació”.
I, com a exemple, posa el recent cas de la portaveu de Ciutadans al Congrés, Inés Arrimadas, quan durant el debat d’investidura va mostrar el seu cartellet per burlar-se del currículum de la portaveu socialista, Adriana Lastra.
Una acció amb la qual, en opinió de la senyora Riverola, la portaveu taronja “es va despullar del seu càrrec de diputada i va exhibir el somriure sorneguer del goril·la de la classe”, diu Riverola. Una burla, la d’Arrimadas a Lastra, que segons denuncia Emma Riverola no pretenia ser sinó “la burla a tots els ciutadans favorables al pacte de l’esquerra”.
Com molt bé diu, malauradament n’hi ha molts d’aquests casos, de tal manera que tots són “víctimes de les armes d’humiliació política”. Només ens queda, remarca, ser-ne “conscients” i, evidentment, afegeixo jo, denunciar-ho com fa ella en el seu esplèndid article.