Segons el Casares i l'Institut d'Estudis Catalans, tacticisme és, a més de definicions d'accions de guerra, “l'habilitat de dissimular les activitats per a aconseguir un fi”, que pot ser honorable o no, seguint els preceptes de Maquiavel. 

Les següents linies són el resultat d’estar tip i fart de la classe de tacticisme que impregna la majoria de les manifestacions i declaracions públiques dels nostres polítics, consistent sempre a desqualificar l'adversari i magnificar la pròpia contraproposta.

Siguem seriosos, ja que ara ens ho podríem prendrer com a un insult a la intel·ligencia de la ciutadania. Pel contrari, analitzant i valorant les motivacions que motiven les controversies territorials (persones a la presó principalment), opinem que si el tacticisme és necessari, cal portar-lo a la pràctica molt més ben calculat i contrastat.

No són acceptables actituds que han provocat que els catalans opinem que la classe política és una de les nostres principals preocupacions. Compte, doncs, abans que sigui massa tard.