En el debat sobre el procés català se'ns acusa els independentistes d'assegurar que tota Espanya és franquista, la qual cosa és falsa.
Entretodos
La prova que Espanya no és franquista és que a Franco li va costar tres anys de guerra i més de mig milió de morts instaurar la seva dictadura, que només va poder mantenir reprimint i assassinant durant 40 anys.
Una altra cosa és que l'aparell creat pel franquisme segueix viu i controlant l'Estat després d'una transició en què, sota el xantatge d'un nou cop militar, s'assegurava la continuïtat gràcies a la Constitució i la Corona.
Descartat que el país sigui franquista, cal preguntar-se si és la democràcia moderna i madura que pretenen fer-nos creure precisament els hereus i còmplices del dictador.
Per començar, la virtut més gran de la democràcia no és la capacitat de triar als seus líders, sinó la de fer-los fora quan convingui, però a la Corona no se la pot fer fora.
La democràcia suposa respecte a les lleis, a totes. Aquest Estat, que va legitimar un règim il·lícit, s'ha saltat tots els tractats internacionals signats que no li són favorables i ha vulnerat les seves pròpies lleis orgàniques, com els dos últims estatuts catalans.
Les democràcies solucionen els seus problemes parlant i escoltant a la gent, així ho han fet el Canadà amb el Quebec o Anglaterra amb Escòcia. En canvi, Espanya ha demonitzat els referèndums -després de despenalitzar-los-, ha reprimit, prohibit i empresonat.
En democràcia es respecta la sobirania popular expressada a les urnes. Aquí s'alteren sistemàticament els resultats electorals amb pactes indecents i ara els jutges impedeixen que els càrrecs electes incòmodes puguin representar als seus votants.
Espanya no és franquista, però, és una democràcia?