A finals del segle passat, comença a imposar-se en contra de l'opinió de pares i professors, aquella famosa "reforma educativa," que era denunciada contínuament en cartes als diaris per un bon grapat de professorat que veien el desastre educatiu que estava al caure i als que no els importava gens estar mal vist per l'administració.
Entretodos
Els poders públics al principi ens van ignorar, després ja es referien a nosaltres amb menyspreu i menyspreu bastant notori, "són aquests", també a vegades vàrem rebre amenaces en forma subtil.
Aquell desastre ha complert vint-i-cinc anys, tota una generació de 6 a 16 anys almenys de l'escola pública, s'han convertit en semianalfabets amb unes taxes d'ignorància totalment brutals, tal com ratifiquen any rere any les proves PISA.
A l'actualitat aquells experts en desastres educatius encara ocupen els llocs claus de les càtedres universitàries, de l'administració educativa i els sindicats (la majoria d'ells també culpables del mateix) i no tenen cap intenció de modificar res.
Per tant, QUO VADIS, no hi ha res a fer, els que varen enfonsar l'ensenyament estan al capdavant de tot, no hi ha cap esperança i això ens explica moltes de les actituds i comportaments que podem veure en el nostre jovent.