La muntanya pelada és una dels llocs més màgics, alhora que desconeguts, de la ciutat de Barcelona. Com a mínim, ho era fins ara. Sortint a córrer, el nostre recorregut acostumava a ser el mateix: un cop baixats de la Creueta del Coll enfilàvem les corbes del carrer Santuari per trencar a la dreta en unes amagades escaletes que, continuant amb els corriols serpentejants, pujàvem fins al cim del qual també es coneix com el Turó del Carmel. Arribar a dalt era el premi. Les vistes i la tranquil·litat que es respirava feia inevitable l'aturada.
Entretodos
La sorpresa va arribar quan, per primera vegada, ens trobem a dalt de tot una colla de turistes prenent unes cerveses aprofitant les vistes. De tots era sabut que les bateries antiaèries de la Rovira ja feia temps que estaven massificades. Però està clar que els nouvinguts han sabut trobar una nova víctima. Quants més llocs tinguin, més n'ocuparan. Quin serà el següent pas? La Creueta del Coll? El Putxet?
Mentre uns avancen, a uns altres ens tocarà recular. Queda poquet perquè ens hàgim de buscar noves rutes per córrer.