Al greu problema dels preus dels lloguers dels pisos i la manca d’habitatges socials se n’afegeixen d’altres. Hi havia un temps en què el llogater i l’amo d’un pis establien un contracte i es coneixien.

Ara, els propietaris són entitats sense rostre i sense ànima, cegues i sordmudes. Pel que he llegit al diari, un entramat de dos bancs i dos immobiliàries posseeixen un pis a Cornellà, l’inquilí del qual havia de ser desnonant perquè no pagava el lloguer.

No crec que l’home pogués arribar a parlar-los-hi per tal d’arribar a un acord. El que sé és que, en aquest cas, i sembla que no és l’únic, el contracte es va acabar, horrorosament, amb el seu suïcidi.