Sí, això és el que sento vers el polítics presoners i fugits, ja que no despertan en mi cap classe de simpaties o de empatia.

En qualsevol democràcia avançada existeix aquella afirmació que diu: "El desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment". És a dir, la traducció és: no es pot al·legar ignorància dient que la democracia està per sobre de totes les lleis i normes jurídiques.

Quina democràcia? La seva: aquella que rau en els seus raonaments; aquella que planteja un referèndum sabent que es il·legal a tots els efectes, però que esperen que Europa els recolzi; aquella que els dies 6 i 7 de setembre del 2017 va impedir que la resta de partits expressés la seva opinió.

Amb aquesta acció i potser carregats de bones intencions, han portat al llindar d'un conflicte civil al poble català, i per tant jo no puc sentir cap llàstima per uns polítics que només han pensat pels seus interesos, posant el poble en una situació d'absoluta tensió.

Deixo per a un altre dia explicar com s'ha arribat fins aquí.