Diu la llegenda que en un poble molt proper vivia un drac ferotge que vigilava el castell reial. Durant segles devorava el bestiar i destrossava tot allò que els camperols aconseguien sembrar. La població vivia aterrida.

Sense espasa ni armadura, però amb el suport i l'escalf de tot el poble, el cavaller més valent, en Jordi, decidí enfrontar-se al drac. En la lluita, en Jordi quedà malferit. El rei, temorós que el poble s'alcés, va fer empresonar el cavaller. A més, va fer cremar llibres, discs i diaris. Fins i tot va prohibir el color preferit del Jordi: el groc.

Els camperols volien alliberar el seu heroi. Només així ells també podrien ser lliures. El 23 d'abril, dia dels enamorats, el poble sortí al carrer amb un sol objectiu: que l'amor vencés l'odi.

Amb roses grogues com a armament i càntics i somriures com a armadura, milers de pagesos van aconseguir entrar a la fortalesa. El drac va intentar atacar-los, però la llum que desprenia aquell viu color groc el va encegar. Ràpidament, va marxar. Així, en Jordi fou alliberat i el groc tornà a omplir de vida el poble.

I vet aquí que el rei no sabia que, a casa nostra, els Jordis sempre vencen els dracs!