“Quan el feixisme finalment arribi a Occident, ho farà en nom de la llibertat” (George Orwell, 1903-1950).
Entretodos
El feixisme com a fenomen no és pas nou. De fet, no ha arribat, diguem que ha ressuscitat amb energia renovada i, si no es neutralitza la seva progressió, és molt possible que tendeixi a instal·lar-se aprofitant la crisi de valors que plana sobre l’Europa del segle XXI, així com l’absència de veritables estadistes.
Davant d’aquesta amenaça i coneixent les causes de l’ascensió del feixisme a l’Europa dels anys 30, em sorprèn que els mitjans de comunicació donin veu als hereus d’una ideologia aberrant, nefasta i de conseqüències catastròfiques.
Cal denunciar, una vegada més, que el feixista no creu en la democràcia però se n’aprofita i la utilitza amb un únic objectiu: conquerir el poder per tal de dominar les masses i massacrar l’adversari. És el que està passant dins l’ecosistema unionista, on estan sorgint nous aspirants a führer, duce o caudillo.
També seria bo recordar que en cada país que va patir el feixisme, el Poder Judicial de l’època -llevat d’honroses excepcions- va jugar un paper determinant perquè, per inhibició o per connivència, va possibilitar l’acció del totalitarisme més abjecte.
Per honrar la memòria dels milions de víctimes que va ocasionar i per salvaguardar les noves generacions d’aquesta xacra, és imprescindible aturar la més remota possibilitat d’un nou ressorgiment perquè estan en joc els drets i les llibertats, del present i del futur.