La meva dona està en llista d'espera pel trencament parcial del tendó supraespinòs del braç dret. Al principi ho podia passar més o menys bé, però a mesura que passen els dies el dolor és més fort i li fa passar unes nits que no sap com dormir. Llavors agafa males postures i l'esquena també li fa mal, com el braç esquerre.
Entretodos
Està desesperada per la mala organització de la Sanitat a causa de les retallades. Al CAP li diuen que vagi a l'especialista, a l'especialista que marxi a fer una reclamació al 061 i està en la llista d'espera com a urgent, però ara li toca el torn a les persones que es van apuntar al gener de 2015, i ella ho va fer al maig del mateix any.
Ella vol treballar però no pot amb el que té, i amb una petita operació més una temporada de fisioteràpia i rehabilitació la cosa podria anar amb normalitat. El problema ja no és només sanitari, sino de convivència matrimonial, ja que ella vivia a Madrid i està tant desesperada que no veu altra solució que anar-se'n a Madrid, empadronar-se i aconseguir que pugui ser operada amb més agilitat, però se la jugaria. Donaria el que fos perquè sigui operada, ja porta més del que cal i els ciutadans no tenim cap culpa del mal funcionament de les institucions.
Em dirigeixo a vosté, president Carles Puigdemont. Tothom es passa la patata calenta i no mou fitxa. No pot ser que si va a urgències li donin un calmant o bé li receptin unes pastilles que són fortes i porten opiacis i són perjudicials per al cos. A més, quan es passa l'efecte tornem a començar. Haig d’ajudar-la a vestir-se i desvestir-se, fer-li el dinar, deixar-li tot a mà segons tingui el dia... És molt trist que la persona que més estimes en ta vida estigui no només amb dolor; això li afecta a tot el cos i la ment i a la nostra relació de parella.
Si es triga molt s’han de fer moltes proves que costen calers, i ¿com quedarà després de l’operació? Massa temps esperant va en contra el pacient. El nostre cas és un de molts que tenim a la nostra sanitat.