Tal i com es va dir a la concentració promoguda per les entitats musulmanes a Plaça Catalunya, cal "canviar moltes coses que ja no s'adapten als temps que corren". La frase no és cap floritura, és un crit d'alerta dirigit a tothom, per a que ens replantegem com és la nostre societat i què podem fer per a que tots ens hi podem sentir acollits. No és una frase dirigida als cristians, sinó a tothom.

Un dels primers canvis és deixar de fer recompte de quants musulmans acudiren a la concentració. Si ho fem donem per fet que som dos blocs separats, amb interessos divergents. Fals.

Hem de parlar, escoltar, conèixer i acceptar a l'altre, sigui cristià, musulmà, ateu, unionista, independentista, anarquista, militant o no alineat. Tots constituïm aquesta societat nostre. Treballem per fer-nos un lloc i un futur, d'acord amb els nostres sentiments, creences i desitjos. I ho hem de fer sense por. Cal fer moltes preguntes, de les que encara avui no sabem la resposta.

Dissabte hi hem de ser tots; ja sigui en persona o, si no podem, en el pensament. Però sobretot l'endemà, avui mateix, entre tots hem de construir aquesta societat, canviant, barrejada i mestissa, per aprendre dels altres i ensenyar allò que sabem, si és que estem capacitats i sabem compartir-ho. Sí, han de canviar moltes coses que ja no s'adapten als temps que corren.

Plorem per les víctimes i els ferits i els seus familiars i amics. Acompanyem-los i treballem per a que mai més pugui tornar a passar. Plorem també pels familiars i amics dels terroristes, destrossats doblement pels crims dels seus. Però no només dissabte; des d'ara mateix, per construir una comunitat, una societat, un poble o un estat en el que haguem oblidat les bestieses que ens separaven.

No tinguem por.