Denuncieu els poetes perquè es creuen que saben. Els coneixereu quan, amb el cap cot, caminen i somriuen un moment, mentre, insegurs, us saluden. Llavors, no els saludeu, perquè podrien tornar a creure en la bondat de la gent. Denuncieu-los: "ens han parlat de llocs i de fets sense cap explicació comprovable ni lògica". Els poetes, aleshores, baixaran llurs caps i somriuran quan, per fer-se entenedors, canviaran tot el que han escrit, sense perjudicar la bellesa de la seva obra. Denuncieu els poetes, especialment si no han estat reconeguts. Denuncieu-los: "em van donar un poema per a la meva filla Èrato, dedicat. Vaig mirar els seus currículums, i no es pot dir que hagin treballat gaire, no".
Entretodos
Els poetes, en veu baixa, es disculparan. No tornaran a passar pel carrer on viu Èrato. Faran una volta ben ampla, si cal. I acceptaran treballs de baixa qualificació. I passaran un temps esforçant-se a trobar-los gratificants. I, durant un temps, negaran que son poetes, per tal de fer-se un lloc entre els treballadors. Quan, després de molts fracassos, no puguin ja amagar que son poetes, també els haurà passat el temps de ser reconeguts. Llavors, l'escalfor intensa d'una flama petita brillarà en llurs cors com la fiblada de la primera font d'on rajava cada paraula que els poetes han sostingut entre les mans, gairebé sense adonar-se. El món que hauran bastit amb elles serà sòlid, útil, únic, consistent. Sí. Denuncieu els poetes, sobretot si les seves certeses us han fet dubtar de la validesa de la vostra realitat. Denuncieu-los. Que vingui la Policia!