Dijous 18 de maig. Aquest al matí la ciutat de Barcelona s'ha despertat amb centenars de banderes espanyoles enganxades sobre el mobiliari urbà. Com sempre, això ha desembocat en els clàssics comentaris del 'cunyadisme' tertulià matinal, un dels quals era que totes les banderes son dolentes, inclosa l'estelada.

Al respecte, només un parell de cometaris. La primera errada és la de posar la bandera d'un país a la mateixa alçada que una bandera que, ara per ara, només representa una reivindicació. De fet, els mateixos tertulians defensaven poder embolcallar-se amb la bandera gay o la de qualsevol partit polític, sota el pretext que aquestes sí que les pots escollir tu i no et venen imposades. I aquí arriba la segona errada: qui ha imposat la estelada? Te la pots fer teva si reivindiques la independència de Catalunya, però ningú t'hi obliga pas.

Els ultra-nacionalismes sorgeixen de defensar i reivindicar a ultrança un concepte de país que ja existeix, que és ben diferent que aixecar la bandera d'una reivindicació per a un canvi, per a un nou espai nacional. Si arriba el dia en que Catalunya esdevingui estat independent, serà aleshores quan podrem parlar que l'estelada deixat de ser un símbol de reivindicació per començar a esdevenir una marca de nacionalisme.