L'altre dia, esperant l'autobús vaig coincidir amb un jove molt amable que va dir-me que ell també agafaria el mateix que jo però que baixaria abans per anar a dormir a la presó de Quatre Camins. També va explicar-me que anteriorment havia estat a la Model, i en veure'm una mica sorpresa per les seves explicacions em va dir: "Senyora, al no haver actuat com Déu mana ara he de trobar-me allà on estic. He de modificar conductes i mai parlaré malament de la Model ni de Quatre Camins. El que sí puc dir veritablement és que aquest càstig m'haurà servit per a corregir-me i modificar les conductes no tan bones. Ara sóc jove i encara hi sóc a temps. Tinc tota la vida per endavant".
Entretodos
Li vaig dir finalment que l'aniria a visitar per a donar-li reforç positiu, fet que ell va agrair tot i avisar-me de les dificultats al respecte. No vaig poder evitar emocionar-me.