Escoltant les notícies m'ha vingut una esgarrifança a la pell i les paraules del testament de Pau Casals al cap.
Entretodos
Quan he vist un bus taronja i impactant, objecte d'una interlocutòria judicial que en disposa la prohibició de circular, m'he esverat. Els tertulians n'opinaven tot fent referència a l'artricle 510 i d'altres del codi Penal, a la llibertat d'expressió i als drets fonamentals.
I com una lletania m'he recordat de les seves paraules: "¿I què és el que ensenyem als nostres infants?". Hauríem de dir-los: "¿Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n'hi ha un altre exactament igual. Mira el teu cos: quina meravella".
I és que tant se val l'òrgan sexual amb el que hem nascut. Tots tenim un cor que batega, un sentir, un pensar, una intimitat impenetrable i respectable, per llei, per sentit comú u per humanitat. Tan se val les creences i les religions, preval l'educació i el treball "per fer d'aquest món un lloc digne dels seus fills", en paraules de Casals.
I potser, podria haver-hi un bus verd a la sortida de cada escola, i avui dic verd no pas pel riu Valira, sinó pel color de l'esperança. Un bus que proclami ben alt i ben fort aquest llegat.