Algunes vegades he seguit les sessions de control al Govern espanyol al Congrés de Diputats. I després d’observar, escoltar i reflexionar tot el que ens ofereixen, aquest és l’anàlisi que en faig: els diputats formulen preguntes al Govern, per cert ja saben quines seran i la majoria de les vegades no tan sols no les responen, sinó que aprofiten l’ocasió per treure els draps bruts de qui les formula o del partit que representa. Només cal observar el banc del Govern. Per cert, Govern de coalició, per adonar-nos de la poca empatia que es tenen entre ells.
Entretodos
Govern i oposició al mateix Govern tots junts, uns al costat dels altres. Cal recordar que el president Sánchez va prometre una i mil vegades que mai pactaria amb Pablo Iglesias i ara resulta que de no voler caldo, doncs dues tasses. I el vicepresident Iglesias tant de temps parlant amb to despectiu de "la casta", doncs ara ja en forma part i se’n beneficia. I pel que fa als partits que donen suport al Govern, almenys fins avui és com si en el mateix corral hi hagués galls, gallines i guineus, i tots sabem quins són els partits que representen a aquestes últimes. I això al meu entendre, no pot acabar bé; sinó, temps al temps.
La política s’ha convertit en una lluita d’interessos on es prioritzen els personals i partidistes al bé comú. I els polítics, bé per aconseguir el poder bé per mantenir-lo, fan tot el que calgui, fins i tot vendre la seva pròpia dignitat. I això és el que ens van demostrant dia rere dia. No em cansaré de repetir que, ens els moments actuals, el que el país necessita és un acord en els temes essencials entre el PSOE i PP. Fent això demostrarien una maduresa política que el país els agrairia.