Avui m'he llevat una mica decaigut pensant en les animalades dels darrers dies, de les clavegueres de l'Estat espanyol, la hipocresia de Felipe González i tants d'altres, els atacs al president Mas (no sóc votant de Convergència, però em sap greu aquest acarnissament contra Mas), i tement que si els surten bé les jugades brutes poguem perdre aquestes votacions i la possibilitat de la independència. I sobretot perdem el nostre futur (perquè si perdem, Catalunya i els catalans no tindrem cap futur).
Entretodos
Publica un post sobre la situación política
¿Cuál crees que deben ser ahora las prioridades de los partidos?
Però dues cartes publicades avuí a EL PERIÓDICO m'han apujat la moral; que dues persones, que vingudes directa o indirectament de fora de Catalunya (com jo mateix), hagin entès el missatge de renovació i alliberament que el nostre país necessita.
Tinc la il·lusió de veure lliure el meu país i la meva gent després de més de 300 anys de persecució, repressió, glotofàgia i extorsió econòmica dirigida i conduïda des de tots els estaments de l'Estat castellà i espanyol (militar, polític, financer, judicial...). I tot, per la creació artificial de la 'Nación España', que no ha existit mai i alguns encara s'hi encaparren a construir-la a partir de Castella, tot destruint les altres identitats que conformen la Península. Apa, marxem ja. Catalunya lliure, novament.