El 12M, els catalans que defensem el nostre dret a decidir (sobirania) ens hi juguem molt. No pot ser que la nostra decepció amb els partits independentistes posi en perill el reconeixement de Catalunya com a nació sobirana i la seva condició de subjecte polític. Els partits independentistes han fet un mal servei al dret a decidir reduint-lo a la independència. Defensar la sobirania de Catalunya i el seu reconeixement nacional és alguna cosa més que decidir en un referèndum si marxem o no; és decidir també en quin model d'Espanya ens podríem quedar.

Els catalans sobiranistes sabem que possibilitar que accedeixi a la presidència de la Generalitat un partit que menysprea la sobirania de Catalunya seria l'error més gran possible. Els partits unionistes tenen clar que, si l'aritmètica ho fa possible, el president no serà independentista. I la fragmentació de l'independentisme debilita el sobiranisme.

S'ha de concentrar el vot en els partits independentistes majoritaris (tenim prou diversitat ideològica) i aquests s'han de comprometre a no realitzar pactes de govern amb partits que no respectin el dret a decidir dels catalans.

La mobilització de l'electorat sobiranista és fonamental. El partit independentista que resulti més votat ha de ser ajudat per la resta d'opcions independentistes per a la continuació d'una Generalitat sobiranista si el resultat electoral ho fa factible.

I el partit independentista majoritari s'ha de comprometre a defensar un programa de govern que reflecteixi la tendència ideològica (dreta o esquerra) que resulti majoritària en el conjunt de la representació del Parlament. Així es respecta la condició necessària en cada comici de compatibilitzar l'eix nacional i l'ideològic.

L'amenaça dels que no respecten el dret a decidir és que Illa sigui president i bona part dels independentistes veurien de bon grat la restitució de la Generalitat prèvia a l'aplicació de l' article 155. El 12M no podem fallar.