Les universitats tenen els mateixos mètodes pedagògics que fa dos segles. La manera de donar classes és molt semblant, i l'element de creativitat i sorpresa està molt poc present. Tot això implica que les classes són bastant repetitives, sense cap element de sorpresa que faci despertar la curiositat.

Respecte als estudis en Ciències Socials, un plantejament educatiu alternatiu seria que les classes no fossin donades per un professor, sinó per dos. D'aquesta manera, cada professor hauria de presentar i defensar les seves teories davant d'algú capacitat per criticar-lo, per portar-li la contraria.

L'alumne, quan no està d'acord amb el professor, té una posició bastant feble: no té els seus coneixements ni tampoc el seu poder per defensar les seves idees. Quan un alumne participa a classe, es posa a disposició del temps que li coincideix el professor, i molts cops no té opció a contra rèplica. Canviant la perspectiva de professor-alumne a professor-professor s'acabaria amb aquesta asimetria de poder.

Això no vol dir que l'alumne no tingui cap rol en les classes. La participació de l'alumne vindria un cop els professors haguessin posat els seus plantejaments sobre la taula. En aquest cas, l'alumne hauria de tenir en compte més coses a l'hora de participar: quines teories han explicat els professors, quins arguments han donat per defensar les seves idees i atacar les del seu contrincant...

Els arguments de l'alumne serien més rics, perquè aquest hauria pogut captar diferents punts de vista. No ens trobaríem en l'escenari de criticar el que ha dit el professor, sinó en l'escenari de mesura els arguments i establir idees pròpies a partir del que s'ha dit.

Canviar la manera de fer classes és un pas important per tenir universitats més sexis, que motivin als alumnes i fomentin debats de qualitat.