L'acceleració amb la qual es viu fa del tot desitjable i necessari poder aturar-nos. Deixar que el pòsit maduri a fi de poder-ho veure tot més clar. Poder aturar-nos, reflexionar i inclús també fer autocritica . Però què va!
Entretodos
No hi ha cap sentiment de culpa o de penediment perquè realment creiem que ho fem tot bé i això no és veritat. Demanar perdó a voltes sembla ser una fablesa intolerable. Tothom sembla ser bo sense necessitat alguna de redimir-se absolutament de res i sobretot no els portem la contrària, quina degradació més lamentable i a la vegada trista.