Sembla que les empreses s’involucren més en el sistema educatiu. Com a agents econòmics, junt amb les economies domèstiques i el sector públic, són una de les trinxeres de la vida on es posen en pràctica els coneixements apresos a un món acadèmic que, sent important en la vessant humanística i cultural, de vegades roman dins una bombolla hermètica desconnectada de la realitat social. 

Mentre es busquen perfils sense saber on trobar-los, els estudis de FP guanyen pes davant els universitaris, la tecnologia avança ràpidament i el món acadèmic s’arrisca a endarrerir-se.

Amb tot, no significa menystenir la formació cultural, ni cedir competències a les empreses, ni deshumanitzar o fer del mercat la mesura de tot, sinó de treballar units centres educatius, administració pública, patronals, sindicats, Tercer Sector i empreses.

Caldria valorar la implantació al currículum d’assignatures útils per la vida, com formació econòmica i empresarial, noves tecnologies, treballs manuals, teatre, introducció al dret, formació i orientació laboral, mitjans de comunicació o educació afectivo-sexual (sense adoctrinament i evitant certes conductes).

També s'hauria de formar en drets dels consumidors, en intel·ligència emocional (per resoldre conflictes, respectar la dignitat humana i entendre la compassió com la capacitat de percebre i intentar evitar el dolor aliè), en voluntariat, nutrició responsable, compromís amb el territori o respecte al medi ambient. 

Primer s'haurien d'integrar dins les assignatures clàssiques a les etapes escolars inicials i després s'haurien de separar segons els cicles educatius a seguir.

D’exemples ja es veuen a centres educatius com el d’Agramunt, on l’alumnat pot fer serveis comunitaris (el programa ‘Mirada 360’) connectant entitats, centres educatius i ajuntaments.

Bona preparació per afrontar l'"escola de la vida", la més dura de totes, però sense descuidar l’educació en valors universals impregnant-la a totes les matèries acadèmiques.