La pandèmia ens hauria de fer aturar-nos per replantejar el nostre model productiu i la societat de consum actual, que ocasionen la devastació de la natura i de la humanitat. El covid-19 s'ha afegit a la desigualtat creixent, la fam i les guerres, que omplen les butxaques de les grans fortunes, alhora que maten milers de persones. Faríem bé de no considerar-ho accidents, sinó símptomes d'un sistema podrit.
Entretodos
A més, darrerament, l'odi s'escampa per tot arreu: la ultradreta xenòfoba s'està enfortint, fet que pot comportar una onada de violència contra pobres, immigrants, homosexuals... Això encarna el mal mateix, i és la llavor de la destrucció de la humanitat. Convindria recordar Hitler, Franco i Mussolini més sovint, i les seves atrocitats.
D'altra banda, certes minories de l'esquerra qüestionen les famílies, el fet de tenir fills, casar-se i, fins i tot, alguns estan menystenint l'heterosexualitat. Per acabar-ho d'adobar, alguns qüestionen el fet de ser home o dona en general, i defensen un no-binarisme que no pot suportar la biologia ni els sentiments de la majoria, amanit amb un llenguatge absurd. Com també es tendeix a acceptar i defensar la poligàmia i la disbauxa, i es naturalitzen les drogues. Tot això pretén desorientar la gent.
Aquest deliri, provocat per desorientadors i destructors, evidencia que la societat capitalista s'està esfondrant ella tota sola. Ja ho deia Pere Casaldàliga, que "el capitalisme és pecat". Potser hauríem de seguir el seu exemple i emmirallar-nos en la Revolució de Jesús de Natzaret, i viure en l'amor, lluny de l'odi.